DARRERA NORMATIVA

DIRECTIVA 2008/98/CE DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 19 de novembre de 2008 sobre els residus i per la que es derroguen determinades Directives 75/439CE , 91/689/CE y 2006/12/CE a partir del 12/12/2010(DOUE L312 de 22.11.2008)

DIRECTIVA 2008/98/CE DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 19 de novembre de 2008 sobre els residus i per la que es derroguen determinades Directives

Aquesta nova normativa dóna la base per a que el futur reglament permeti controlar millor la gestió dels olis minerals usats, partint de la base que es restringirà l'exportació per a la seva incineració i prioritza la valorització material, és a dir, la regeneració. En linies generals IMPIDEIX LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA MASSIVA.

Art.2 Definiciones

g. Regeneración: Proceso mediante el cual se produzca aceite de base industrial por medio de un nuevo refinado de los aceites usados, combinando su destilación con procesos físicos y químicos que permitan eliminar los contaminantes, los productos de oxidación y los aditivos que contienen, hasta hacerlo apto de nuevo para el mismo uso inicial, de acuerdo con los estándares de calidad y las autorizaciones exigidos por la vigente legislación. Esta operación se corresponde con la R9 del anexo II B de la Decisión 96/350/CE de la Comisión, de 24 de mayo de 1996.

Gràcies en aquesta directiva se segueix prioritzant la regeneració davant qualsevol altra via de gestió i també evitar les barrejes indesitjades en la recolllida.

Normativa completa a DOUE L312 de 22.11.2008

"Oli usat és qualsevol oli industrial de base mineral o lubricant que hagi esdevingut inadequat per a l'ús que originàriament li hagi estat assignat i en particular els olis usats de motors de combustió i dels sistemes de transmissió, els olis per a turbines i sistemes hidràulics i especialment els olis de motor dels tallers d'automoció i l'oli dels motors d'embarcacions."  

La Llei 20/1986 de 14 de maig (DOGC) bàsica de residus tòxics i perillosos (RTP), fonamentada a la llei sobre residus de 20 de març de 1978 (78/319/CEE) , publicada al DOCE el 31 de març de 1978 i refermada en el seu contingut en l'Ordre de 28 de febrer de 1989, publicada al BOE de 8 de març de 1989 (de conformitat amb les directives 75/439/CEE de 16 de juny de 1975 i 87/101/CEE de 22 de desembre de 1986), defineix l'oli usat com un residu especial tòxic i perillós que no es pot vessar ni cremar pel seu elevat potencial contaminant, metalls pesats i elements de tipus mutagènic i cancerigen.

La Llei 6/1993 de 15 de juliol (DOGC 1776 de 28.07.1993) reguladora dels residus declara servei públic de titularitat de la Generalitat de Catalunya el tractament de l'oli usat, entre altres residus especials. Aquesta llei es basa en les directives europees 91/156/CEE de 18 de març i la 91/689/CEE de 12 de desembre que modifiquen anteriors normatives sobre aquesta matèria.

La classificació dels olis usats es regeix pel catàleg europeu de residus (CER), publicat al BOE nº 7 de dia 8 de gener de 1999, i segons la resolució de 17 de novembre de 1998 de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental. Aquest catàleg o llista de residus perillosos es deriva de l'establert per la Decisió del Consell de 22 de desembre de 1994 pel que fa a l'apartat 4 de l'article 1 de la Directiva 91/689/CEE relativa als residus perillosos. També aprovada al Reial Decret 952/1997.

DOGC 2606 de 25/03/1998

Resolució del 19 de febrer de 1998, que 'estableix els criteris mediambientals per a l'atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental als olis base regenerats i als productes que els contenen.